dijous, 23 d’abril del 2009

Escales Mecàniques




Bon dia Blocaires!

Avui, després de molt de temps torno a tenir temps per escriure.
Avui és un dia especial per els catalans i les catalanes, és St. Jordi!!! El patró d'aquest país, i a part, és el dia dels enamorats.

Doncs bé avui escriure per a uns enamorats que quan se¡ls hi posa alguna cosa al cap, no paren fins a conseguir-la. Si llegiu aquesta frase, no sona malament que lluitis pel que vols pero, si ets un partit polític per molt que tinguis majoria absoluta, sempre has de tocar amb els peus a terra i has d'escoltar el que et diu el poble. No pots fer si o si coses que tens al cap, promesses electorals que fa temps que voldries fer perque una nit d'estiu sobre una tombona a la platja se't va acudir una idea.


Si, gelidencs, parlo de les vostres escales, de les meves escales. Aquelles que ens fan mantindre la línea i ens fa que a Gelida siguem els homes més forts i sans de tot el Penedés. Unes escales que tenen els dies contats.

Ai!!! les famosses escales mecàniques... Quants diners tirats en temps de crisis!
Tothom qui sigui de Gelida que llegeixi el blog ja sabra que estic parlant de les escales que vol fer el partit socialista al cic, per tant, no m'explaiare més en explicar que és el que volen fer.

Aprofitaré més la fulla analitzant-les:

Coses Favorables:

  1. Els avis els serà més comode baixar al CAP i no hauran de dependre de ningú.
  2. La gent de mitjana edat també agraira que els pujin desde el carrer circumvalació fins el C major.
  3. Gelida tindra unes escales mecàniques(suposo que també deu ser positiu)

No se me'n sé més, la principal és la primera. La escusa del partit socialista és aquesta que els avis puguin anar al ambulatori.


Coses Desfavorables que demostren que és inviable:

  1. En epoca de crisis considero(jo) que hi ha coses a Gelida més importants a fer
  2. No crec que durin més d'un cap de setmana. Siguem realistes! Sortim divendres i dissabte al café i vorem que un divendres a la nit és molt divertit jugar amb unes escales que van soles. Inclus pixar-s'hi els hi semblarà divertit.
  3. Per tant unes escales mecàniques parades, no calen.
  4. Els millons que ens costaran a fi d'any en manteniment.
  5. Els avis que de debo no poden baixar o pujar les escales normals. Quan hi haji les escales mecàniques tampoc i podran baixar ja que a molts els hi fa por i a la resta no els hi és possible pujar a les escales mecàniques, caurien a terra quan hi posesin el primer peu!
  6. Amb els diners que costa fer-les i mantenir-les paguem un bus urbà gratuït que portaria els famossos avis al cap a ca l'atmetller i si volguessin a l'escola Montcau. Més profitós.

Reflexionem-hi siusplau. Senyors que maneu tant, baixeu una mica el orgull i reflexioneu tot aixo que he escrit. Que no està la situació per tirar diners en projectes llunàtics.



La cançó d'avui Raíces de la Gossa sorda i La Raíz:

http://www.youtube.com/watch?v=QOxz05hvFtk




J.Palomera

dijous, 26 de març del 2009

El 1r món!

Bon dia blocaires!

Són les 8:15 del matí i estic a clase de informàtica.

Avui vull fer-vos reflexionar sobre el 1r món és a dir a on vivim, per exemple Catalunya, això és el que en diuen el 1r món.
-Un 1r món amb gran valor econòmic, pero, molt mal repartit.
-Un 1r món obsesionat per els béns económics.
-Un 1r món on, el sentit de la seva població a viure és produir i guanyar diners.
-Un 1r món on, de cada 7 dies, com a mínim 5 se'ls passen treballant.

Sí senyors, aquest és el primer món on presumim viure.
El més trist és la diferéncia entre persones que hi ha, ho definirem.


Pot haver la persona rica de bona casa, normalment, ja li bé de familia. Treballa enxufat en una empressa o n'és l'encarregat. No s'hi cansa massa, treballant. I a final de més s'omple les 8 buxaques del seu pantaló de diners per el seu apreciat temps perdut en una empressa. Tot un sacrifici de aquesta persona no apte per cansar-se.




També trobem la persona que, és la majoría, treballa tot el dia en una feina cansada/repetitiva/rutinaria, i tot per poder arribar a final de més, per poder-se comprar el menjar i quatre tunteries per enganyar-se una feliçitat que no té perque viu, amb sort 2/7 parts de la seva vida només les altres 5/7 parts se les passa treballant.

Pel carrer encara trobem unaltre tipus de persona, no apte a aquest primer món tant perfecte, desde fora. La persona que no treballa, la persona que és passa el dia donant voltes pel carrer, la persona que NO la deixen treballar. Ara, tampoc li deixen demanar diners pels carrers, tampoc li deixen un lloc on dormir ja que no en té, tampoc li deixen dormir al carrer. Si senyor, la solució al problema d'aquesta gent, fer-la invisible.

Aquest és el primer món que hem creat, un primer món amb persones molt riques i benestants, egoistes i insolidàries. Persones atrafeguades que viuen per treballar i treballen per poder menjar. I persones sense un demà clar, afamades brutes i pels carrers de dia de nit, d'hivern a estiu.
Perque?


La cançó:
Equación-Discipulos de otilia



J.Palomera

dimecres, 18 de març del 2009

L'humanitat, prové del burro? tots fan el que un fa?

Hola a tots els blocaires visitants!
Primer de tot agraïr aquesta particiàció prou elevada en les enquestes, això vol dir que heu passat per aqui , ho que algú s'ha entrentingut a votar varis cops, no ho se.
Avui com el titol indica vull parlar de la humanitat. L'esser humà, un ésser vivent que nosaltres mateixos és diuen els mes inteligents dels essers vius de la terra.
I més concretament, de el que fa o deixa de fer la gent en una circimstància especial.
No m'allargo més i vaig al grà sobre el que hem preocupa avui a mí. A qui li agraden les patates? A qui no li agradà un bon plat per menjar a taula quinada per l'àvia?

Un cop us hagiu identificat en totes o en algunes d'aquests exemples que he donat, pregunteu-vos a quin sector treballeu? 1r? 2n? 3r? En una nau, en una botiga, en un despatx, de cuiner, al camp????????
Estic segur, i si aqui no funciona comprovat en estadístiques, que menys del 20% dels visitants(si ni ha) nomes, treballeu al 1r sector.



Està molt bé treballar de cuiner que ara es veu que s'ha posat de moda pero, que cuinareu? si no hi ha gent cultivant la terra ni gent amb els remats quasibé?



El fet estàen que la humanitat som com els burregos, anem tiran endavant segons el que fa l'altre gent, no es té criteri propi. De fet la humanitat en si, no té la rao de ser tant pensadora sino, que a base dels anys, doncs recullint les conclusions de tots creem unes idees que després estudiem i en compartim algunes i d'altres no. Complexe d'expliacar pero fàcil de entendre, posaré un exemple, quina forma té la terra? Tu acredites i l'has vist essent rodona? no, t'ho han explicat, tu sol no tens la capacitat de arribari.

Que vull dir amb això? Doncs que a la gent, i tornant al tema anterior:
Antingament, la major part de la població estava de masovera en terres i treballaven la terra. No va ser fins que va arribar la revolució industrial que tots com a burregos encegats semblava que el camp ens cremava a tots i no ens i podiem quedar ni un segon més. Tothom va anar a treballar a les industries deixan, com està actualment, els camps desertics, qui diu camps diu remats. Que passa actualment? Simplement sobra gent a les ciutats a les industries i falta gent al tros. Tornarem massivament amb pocs anys a que tothom estarà al camp i ens trobarem amb el mateix problema pero a l'inversa, perque la humanitat som aixi, per nosaltres sols no tenim la facultat de pensar per nosaltres mateixos i tenir vista.
Dema si tinc temps fare una reflexio sobre el que he viscut personalment avui a la manifestació a barcelona sobre el plà de bolonya i el que va patir i sufrir companys i amics ahir, quan els mossos van càrregar sense pietat a estudiants


La cançó:
Pirat's sound sistema-Mosso d'esquadra




J.Palomera