Ja t'hi cagues...

Promesa complerta, senyor Obama...( 1 a 0)

Bé, No acostumo a fer servir expressions grosseres en aquest blog, pero la del titol és la que m'ha sortit quan fa 5 minuts, escoltant la ràdio, he sentit una notícia que parlava de l'esmentat ahir, en el cas eduació, Ernest Maragall.
I es que, aquest dictador que tenim com a conseller d'eduació, a part de tot el tema bolonya, que ja sap tothom de quina manera ho va gestionar, ara a decidit que:

1-El 7 de setembre iniciaran les clases a les escoles. Una setmana abans que actualment. Amb el que jo disfrutava quan anava a l'escola, d'aquestes dos últimes setmanes de Setembre, que volien dir el fi de les vacances, i les intentava disfrutar al màxim... ara aquest home els hi retalla!

2-El dia 7 de Gener també s'haurà d'anar a l'escola! El dia després de passar a buscar els regals de reis!!! I la màgia d'aquell dia, que tenies per jugar amb les joguines? Realment és necessari eliminar aquest dia, que era usat per disfrutar de les joguines dels reis?

3-S'elimina la jornada intessiva del Juny, és a dir, hi haurà classes normals, matí i tarda. Amb el sol que cau a ple Juny a les escoles, que no si pot ni estar,per les tardes a les aules de la calor... Crec que si es feia aquesta jornada era amb la fi de motivar a l'estudiant ja que a la tarda, amb la calor la concentració a la classe, recordo, es feia impossible, per tant, no aprofitavem aquestes hores de la tarda que eren un calvari de calor.

En fi, no he escoltat cap declaració d'aquest conseller per tant, no entenc encara en que es basa per fer aquests canvis, que, trobo estupids.
Diria que el conseller és fan de la frase: "Que hablen de mi aunque sea por mal" Ell el que vol és això, fer-se veure, fer canvis, tenir protagonisme, li es igual el perque, pero que se'n parli, d'ell.
Sino és aixo, no ho entenc. M'ho pot explicar algu? Tu mateix, senyor Ernest?

En aquest país mai acabarem

amb les Maragallades.

J.Palomera (Joak)

Descontinuat? Efectivament, aixo volia dir!

Sí companys, les vacances d'aquest blog han sigut molt llargues, massa i tot.
Ara mateix, tinc masses coses a comentar... per tant, no entraré en totes.

Simplement citar-ne algunes i demà ja començaré ha fer un post normal i corrent aprofunditzant en un tema unicament.

Bé, no hem d'oblidar coses com:

1. -La llei que esta entrant a la comunitat europea sobre l'ús d'internet i baixar-se pel·licules i música: Creia que amb el cànon que pagavem quan compravem cd's verges o mp3 etc... ja s'havia acceptat que el cànon als artistes, ja no és pagava amb la pel·licula o cançó original, sino amb els aparells reproductors de música en format baixat d'internet. És veu que no, que com a burros, ara pagarem aquest cànon igualment, pero serem altre cop il·legalitzats davant una llei.
2. -Cas Millet i companyia: Crec que tots opinem el mateix i no hi ha gran cosa a dir, que no s'hagi dit ja. Un zero com una casa a la justícia que tenim en aquest estat, el qual si tens un pél de nom ja ets tractat diferent que si fossis una persona de carrer, com tu i jo.
3. -Cas Pirates: Què els hi ha vingut de nou ara? Que en fa d'anys que existeix la pirateria! Ara despertem? Deixant de banda que el problema no bé de nou; quina mala gestió per part del govern i la oposició(senyor Mariano Rajoy, tu que tens tanta veu ara en criticar, perque no vas dir el que faries tu, en el cas del president Zapatero?) No pot ser que s'acabi fent un pagament a uns pirates en ple segle XXl, per l'amor de Déu! Crec, pero, que no s'acabarà ni molt menys amb la pirateria, ja que és deguda a el cas ja parlat de el món del capital que aporta a païssos rics que roben les primeres matéries a pobres.
4. -Cas Obama: Tot i que era dicícil, per no dir impossible, la seva promessa per tancar Guantanamo, no ha complert amb la seva promesa, que era acabar amb aquesta dins uns terminis que de moment no s'han complert. I ara, tots, mirant-ho pensem, esque pobre era molt difícil... De pobre res, que no prometi coses que sap que no poden ser, doncs!
5. -Cas Canvi climàtic: Ja vaig comentar el que pensava sobre el pacte de Kioto, és tot un negoci dels païssos rics. No hem crec que es pugui arribar a cap acord que realment redueixi les emissions de gas ni que aturi una miqueta el canvi climàtic. No mentre hi hagi païssos tant interessats en contaminar ja que els hi va bé per l'economia del seu mercat com és Estats Units i la Xina.
6. - Cas corrupció al futbol de tot el món: Ahir va sortir a les notícies que diferents persones havíen pagat a jugadors, entrenadors, arbitres... Per tal de arreglar la "Quiniela" i fer grans apostes de diners en aquesta, hi havia partits de champions i de 8 lligues diferents embolicats. Tema també tractat en aquest blog, el futbol no és més que un altre robatori cap al poble que encegat, va pagant com un ase els alts preus de partits entre altres.
7. -Cas estatut: Fa falta dir res? Ja s'ho faran... Entre l'odi i la por que ens tenen els epsnayols perque ens escapem de les seves mans i deixar de tenir el millor ingrés a l'estat, que és el catala i els polítics catalans, que, crec, que els hi fa mandra plantar-se i parlar les coses clares... Estem arreglats pero, perque molestar-se per alguna cosa aferradament? Si complint les seves hores i les seves declaracions (sense opció a ronda de preguntes als periodistes, no sigui cas que diguin coses que comprometin al polític...) ja en tenen prou. Perqué treballar de més?
8. -Cas referèndum: Si senyor, tenim un parlament gobernat per un partit(PSC) que no creu amb el dret a la llibertat expressió del poble, que no creu en la democràcia, que no accepta que es faci preguntes al poble, que demostra indiferència sobre els pensaments de la majoría del poble. I doncs, quin problema hi ha per preguntar Independecia si independencia no, al poble? De que tenen por? No ens podem expressar, el poble, en aquesta democràcia que tenen muntada, es que nosaltres no hi cabem a la seva democràcia? Doncs, no és aixo, el que entenc jo, com a democràcia...
9. -Cas Educació: Tornem a el mateix que el cas del referéndum, tenim un dictador com a conseller d'eeducació anomenat Ernest Maragall, el qual aprova les lleis de educació amb tot el profesorat i la massa estudiant en contra, clar que sí, perquè els hauría d'escoltar? Total, ells que sabran sobre la seva pròpia feina? En fi, no s'acaba aquí el tema, el cas és que som la unica comunitat de l'estat espanyol que haurem de pagar nosaltres mateixos aquests famosos ordinadors portàtils, que s'haurà de fer servir atualment a l'escola. Clar que sí, que els catalans junts pagarem la crisi de tots els veïns espanyols...

Me'n deixo tants que de moment no vull posar... Pero bé, PROMETO, i jo si que ho puc prometre, que demà per poc temps que tingui dedicaré 5 minuts més al blog!


No el deixis de visitar: Http://descontinuat.blogspot.com

Posatel a preferits, i de tant en tant mira si hi ha novetats!

J.Palomera

(Joak)

La Gelida de l'orgull

Salutacions a tots els blocaires!
Aquest era l'escrit que havia de entregar per el llibre de festa major, pero se m'ha passat el plaç per tant, l'escric aqui i intentaré fer-lo arribar a tanta gent com sigui possible:

Orgull: Excés d’estima de si mateix, dels pròpis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres.

Quan hem vaig decidir a fer un escrit per a aquest llibre de Festa Major, vaig pensar en moltíssimes coses per dir. Per tant, després de donar-li voltes he intentat englobar una mica tot el que em preocupa.
El que hem preocupa és que vivim governats per una majoria orgullosa, i a més d’orgullosa, és, o es fa, la sorda; ni escolta, ni es deixa ajudar pels ciutadans.
I és que si es porta a terme alguna acció al poble, és perquè l’equip de govern ho ha volgut així, cap idea bé donada desde un altre banda, es menyspreen les altres idees. M’intentaré explicar amb exemples:
-Estic segur que després de tant parlar de les escales mecàniques, l’equip de govern ha vist que és un projecte absurd, car i sense futur, que hi ha moltíssimes més opcions i prioritats abans de fer unes escales mecàniques, i més en els temps que estem visquent. Però, ai! , se’ls menja l’orgull gelidencs! No faran mai un pas enrere, no acceptaran mai un error,seguiran endavant, perque és la seva manera de fer, tossuda i obstinada.
-Un altre tema que considero plè d’orgull és el tema dels pressupostos d’aquest any. Aquest equip de govern quan estava a l’oposició criticava aferradament el compliment dels terminis per publicar els pressupostos, Ells, aquest any han pressentat els pressupostos amb 3 mesos d’endarreriment.
-O el parking de la vila, també criticaven i pregonaven que el parquing municipal de la vila havia de ser gratuït. i seran els primers en posar barreres al parking de la vila.

A part de l’orgull, tenim el problema de la sordesa voluntaria. Per explicar-me posaré un altre exemple:
-Quan l’equip de govern té gran part del poble en contra d’un projecte com és Can Juncoses, o les escales mecàniques, i moltes d’altres coses més petites que van passant, no pots oblidar els vilatans, la gent que viu a Gelida, i fer com si no els sentissis, com si et fos indiferent el que diguin, la democràcia es basa en escoltar la gent.


Ara bé la reflexió. Es molt fàcil criticar desde l’oposició però, cal esser viu i demanar coses que tu vegis possible i siguis capaç d’assolir. Sinó passa que quan arribes al govern on deies blanc fas negre, i decepciones a moltissima gent. El que no entenc, és el canvi de política sobre el pàrking municipal, potser les còmodes cadires de l’ajuntament fan canviar les idees?
És cert, teniu la majoría absoluta, pero no en totes les propostes.
El que vull demanar com a regal de Festa Major és: Siusplau, per molta majoría que tingueu, apreneu a acceptar els errors i deixeu-vos ajudar pels ciutadans, aquests que viuen i pateixen el dia a dia del poble, ells, de debó saben el que és més adïent, simplement per l’experiencia del dia a dia.


J.Palomera